Vés al contingut

Vicariat apostòlic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura. És per tant de naturalesa provisional, encara que pot durar més d'un segle, però l'objectiu últim és que la regió generi el suficient nombre de catòlics i la suficient estabilitat perquè l'Església la converteixi en prelatura.

« Cànon 371-1: el vicariat apostòlic o la prefectura apostòlica és una determinada porció del poble de Déu que, per circumstàncies peculiars, encara no s'ha constituït com diòcesi, i s'encomana a l'atenció pastoral d'un Vicari apostòlic o d'un Prefecte apostòlic perquè les regeixin en nom del Summe Pontífex.[1] »

El vicariat apostòlic és dirigit per un vicari apostòlic, que en l'actualitat sol ser un bisbe titular. Tot i que aquest territori pot ser classificat com a Església particular, segons el cànon 371.1 del Codi de Dret Canònic llatí, la jurisdicció d'un vicari apostòlic és un exercici vicari de la jurisdicció del Papa, és a dir, que el territori està directament sota el Papa com a "bisbe universal", i aquest exerceix la seva autoritat a través d'un "vicari" o delegat. En això difereix d'un bisbe diocesà, que deriva la seva jurisdicció directament de la seva seu

Com qualsevol altra jurisdicció territorial eclesiàstica, un vicariat apostòlic pot ser administrat pel bisbe d'una diòcesi veïna i fins i tot per un sacerdot nomenat temporalment administrador apostòlic. Com en qualsevol diòcesi completament desenvolupada, el vicari apostòlic pot nomenar sacerdots com a vicaris perquè exerceixin jurisdicció limitada sobre el vicariat apostòlic.

Cal distingir el vicariat apostòlic de la prefectura apostòlica, un tipus similar de territori sota la direcció d'un prefecte apostòlic (que és un sacerdot), que encara no està prou organitzat per a ser si més no un vicariat apostòlic. També hi ha la missió pura i simple, sota un superior. La seqüència de desenvolupament normal és de missió a prefectura apostòlica, a vicariat apostòlic i, finalment, a diòcesi postmissionera.

També cal distingir-la d'una prelatura territorial i una abadia territorial (o "abadia nullius"): una zona que encara no és diòcesi i es troba sota la direcció de l'abat d'un monestir o d'un prelat.

Dels 88 vicariats apostòlics existents actualment (abril de 2013), gairebé la meitat es troben a l'Amèrica Llatina, 1 a Amèrica del Nord, 1 a Grècia i la resta repartits gairebé a parts iguals entre Àfrica i Àsia.

Vicariatss apostòlics a Amèrica

[modifica]

Amèrica del Nord

[modifica]

A Amèrica del Nord, només existeix 1 vicariat apostòlic:

Amèrica Central

[modifica]

A Amèrica Central, existeixen 4 vicariats apostòlics, repartits en tres països:

Amèrica del Sud

[modifica]

A l'Amèrica del Sud, hi 38 vicariats apostòlics, repartits en 7 països:

Vicariatos Apostòlics a l'Àfrica

[modifica]

En Àfrica, existeixen 23 vicariatos apostòlics, dels quals més de la tèrcia part es troba en Etiòpia.

Vicariats Apostòlics a l'Àsia i Grècia

[modifica]

A l'Àsia, existeixen 21 vicariats apostòlics, la tèrcia part dels quals es troba a les Filipines. A més, incloem en aquesta última llista el vicariat apostòlic de Tessalònica (Grècia).

Referències i enllaços externs

[modifica]